Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 XXIII.

Colgen les gents ab alegria é festes,
lloant á Dèu, entremesclant deports,
places, carrérs é delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
é vaje jo les sepulcres cercant
interrogant animes infernades
é respondran, car no son companyades
d' altre que mi, en son continu plant.

Cascú requer é vol á son semblant
perçó no 'm plau la práctica dels vius
d' imaginar mon estat son esquius
si com d' hom mort de mi prenen espant,
lo Rey Chipra presoner d' un heretje
en mon esguart no es mal ahuirat
car çó que vull no será may finat
de mon desig no 'm porá guarir metje.

Cell Tixion qui 'l buitre 'l menjá 'l fetge
apres tostemps brota la carn de nóu
é son menjar aquell ocell may clóu
pus fort dolor d' aquesta 'm te lo setge,
car es un verm qui romp la mia pensa
altre lo cor que may cessen de rompre
é llur treball no 's porá enterrompre
sinó ab çó que d' haver se defensa.

E si la mort no 'm dugues tal ofensa
fermi absent d' una tan plasent vista
no li graesch que de terra no vista
lo méu cos nu qui de pahor no pensa
de perdre pus qui lo imaginar
los meus desigs no poderse complir
é si 'm convé mon darrer jorn finir
seran donats termens á ben amar.

E si en lo cel Dèu me vol allojar
Per veura ell per complir mon delit
será menester que 'm sia delay dit
que d' esta mort vos ha plagut plorar
penedint vos com per poca mercé
mor l' ignocent é per amarvos Martre
cell qui lo cos de l' arma vol departre
si ferm cregués que 'us dolrieu de se.