Per mal servir no crech haja perdut,
car si 'ls treballs hagués soferts per Dèu
cos gloriós fòra en lo regne séu
é ja plorant sovint me trobe mut;
si 'm fos donat aquest temps en entendre
los grans secrets enclosos en natura
no fóra al mon cosa que 'm fos escura
dels fets divins gran part ne pogra 'tendre.
Tornada.
Plena de seny, tot mon seny vull despendre
amant à vos sens algun grat consegre
é durarà fins que del riu de Segre
l' aygua corrent amunt se puga estendre.
XXVII.
¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor
essent absent d' aquella que 'm fa viure?
é sinó plor ¿qui es la qui 'm fa riure?
si bé no pas continua dolor
tots mos delits es un he transportat,
amor li plau en mi fer aquest cambi
lo món no té res valent lo recambi
del esperant lo bé tan desijat.
Tant es lo bé qui 'm es davant posat
que sens dolor visch aquell esperant,
si no 'l atench seré tant mal anant
qu' en aquest món infern hauré trobat.
Contentament la una part me dóna,
per l' altra es ma vida atribulada,
ab mort está en balança posada
tement que pór ma esperança confóna.
De punt en punt ma esperança 'm bando
é vençme pór d' aquell mal que jo tem.
¿Qui es aquell en poch amar estrem
que segurtat prenga per companyóna?
Per mólt amar en altre mi transport
si que ser pens tot la persona aquella.
seria 'l món una gran meravella
que no hagués pór de la mal sort.
