Plagués á Dèu que mon pensar fos mort
é que passás ma vida en durment;
malament víu qui té son pensament
per enemich sentli d' enuigs report,
é com lo vol d' algun plaher servir
li 'n pren així com dona ab sont infant
que si verí li demana plorant,
na tant poch seny, que no l' sab contradir.
Fòra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaher
entre aquells mals qui 'm giten de saber
com del passat plaher me convé exir;
llas mon delit dolor se converteix,
doble 's l' afany après d' un poch repòs
si col malalt qui per un plahent mos
tot son menjar en dolor se nodreix.
Com 'l hermità que enyorament no l' creix
d' aquells amichs que tenia en lo mòn,
tant há llonch temps qu' en lloch poblat no fon,
per fortuit cas un d' ells l' apareix
qui los passats plahers li renovella
si que 'l passat present li fá tornar,
mes com se 'n part li es forçat congoixar
lo bé com fuig ab grans crits mal apella.
Tornada.
Plena de seny, quant amor es mòlt vella,
absença es lo verme qui la gasta
si fermetat durament no contrasta
é creure poch si 'l envejos consella.
XXIX.
Qui 'm mostrará la fortuna lloar
del sobiran dó per ella rebut?
é tinch per foll tot home decebut
que poch ne mòlt contenga ab mi depar.
Jo só mólt prop de viure ben content,
embarch no 'm fá mes d' una passió
que sembla á mi que ve menys de rahó
puix ha rahel en vostre falliment.
