Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Metge en lo mòn saber no li bastá
sentir lo mal que lo malalt soferta
mes per senyals en la part descuberta
porá jutjar l' hom en quin punt está.
En axí pren al hom d' amor poncell
no pot sentir passió mes veu l' acte
d' aycell qu' en sí porta lo gran caracte
d' amor que may contra sí vol consell.

Si com empeny ballesta lo quadrell
aytant com pus la sua força basta
la voluntat del hom é dona casta
tant quant amor sa força está en ell;
en contra amor no valguè saviesa
sinó Davit s' en fóra ben defés
savis mòlts no hagueren tant empres
si contra amor valgès alguna empresa.

 Tornada.

Plena de seny, per no esser entesa
la mia amor porá escapar sens mérit
é sabme grèu com no hauran demerit
per mon parlar no fahent laus palesa.


 XXXIV.

Alguns passats donaren si á mort
per escapar als mals que 'l mòn aporta
é per haver uberta aquella porta
hon los desigs tots venen á bon port;
á mi no cal d' aquest mòn exir
per encercar aquell sobirán bè
en vos es tot é no 'm cal darhi fé
car véu mon ull, essent vos mon sentir.

Grat fas á Dèu com sens mort soferir
tinch tot mon goig davant de 'l esperit,
ell es aquell mon sobiran delit
è lo darrer hon me pláu romanir.
Ell es aquell que desig me sostráu
è aquell hon mon mal y bé feneixen,
mos pensaments de altra part no 's peixen
ne han per bo si res fora d' ell cáu.