Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 XLIX.
 
No pot mostrar lo mòn menys pietat
com en present de sobre mi pareix
tot amor fall sino á sí mateix
d' enveja es tot lo mòn conquistat;
hom sens afany no vol fér algun bé
com lo fará contra si ab gran cost?
Cascun cor d' hom jo veig pus dur que post
algú no 's dol si 'l altre algun mal té.

Lo qui no sab no pot haver mercé
d' aquell qui jáu en turment é dolor
donchs jo perdon á cascú de bon cor
sinó fuy plant del que mon cor sosté,
secretament ab no acostumat mal
ventura 'm fa sa disfavor sentir
d' amor no 'm clam sí bé 'm porta á morir
bé y mal passant jo 'm reste cominal.

Altre socors de vostra amor no 'm val
sinó que 'ls ulls me demostren voler
ne res pus fort de vos no puch saber
ans si mes cerch per ser content no 'm cal,
jo veig mòlt hom, sens amar, ser amat;
y 'l mentidor tant com vol es cregut,
jo 'm trob d' amor tan sobrat y vençut
que dir no puch quant só enamorat.

 Tornada.

Amor, amor, un hàbit me he tallat
de vostre drap vestintme l' esperit,
en lo vestir mòlt ample l' he sentit
é fort estret quant sobre mi es estat.


 L.
 
Mòlt he tardat en descobrir ma falta
per lo jovent que 'm nega experiment
en un cas nou l' hom es mal coneixent
é majormént si la rahó es malalta
per gran esforçs de folla voluntat
car tant com es la voluntad moguda
l' hom déu haver del seny major ajuda
si virtuós vol ésser nomenat.