Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
169
raimundo lulio.
VI.
De penitencia.
Penitencia es sagrament
Per qui hom fa dejunament,
E 's penet é requer perdó,
E hom fa satisfacció
De sos torts contra greus peccats,
E vol qu' hom sian carçerats
En temor e' n aflicció,
Ab dolor é contricció;
Aytal sagrament ha virtut
Qui mou la dona de salut
A una tal devoció,
Qu' á penedent no diu de no.
VII.
De extrema-unció.
Es la extrema-unció
Sagrament de querer perdó
A la fi assumadament
E qu' hom faça confirmament
De la fe en que ha estat,
E cascun s' en sia untat
Ab crisma com ver christiá;
E fo fayt en Christ quant penjá
En la crotz ab sanch é suor,
E en la regina ab plor,
Car ab negun sen no peccá (17)
Mays que nostres peccats plorá.
.jpg)
