Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/310

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

VARIANTES. (1) Perque unitat é unir no és poden partir. (2) En qui s' afina natura d' amor é d' amistat. 3) Defora parinficant, parinficable , parin ficar. (b) ¿Qui 'I poria asmar ?

(5 ) E per ço en tot quant es enten , (6 ) Hom pot veritat atrobar En hom qué es larch , no en avar ,

Car molt se asauta de donar.

(7) Jesus, en la sensualitat (8 ) A hom ha Deus lo mon crcat , E aquell hom al donat En quant de si l' ha deytat. (9) De sols Deusno és té per pagat. (10) Qui no sóasauta demal far. (11) E qui lasauciu no es obedient.

(12) Ab gracia é ab perdó. (13) Que ab Deus elegcsca virlue é bontat , (14) Ans lo gita anaxaller (15 ) Car ab voler pot Deus haver .

(16 ) Ab qu ' el cuiden honrar mante gent. (17) E 'I fá maldir é blastomar , (18 ) E aço mateix de membrar é amament.

(19) (20) (21) (2 ) (23)

No fá avendre per peccat. Com Deus hage tan gran dignat No presa á Deus é son jutjament. Per qui hom fall ser é matí. Qui leisa 'l bé é fa lo mal Peccat representa tan cabal

Que né haurà foch infernal. (21) Que no fá per ansquitar. (23) Saber en dona deſialliment,

NOTA. Si bien en el prólogo de este poema manifiesta el autor que cada

nombre, ó sea cada salmo, consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particu

laridad se nota no solo en los códices que tenemos a la vista , sino tambien en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de Barcelona. En el códice catalan se observa ademas que los títulos de cada salmo están en latin . Los sal mos se hallan repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del

rezo :así el primero y segundo pertenecen á la primera feria y hora demaitines, el tercero y cuarto á la de prima, el quinto y sesto á la de lercia , el séptimo y

octavo a la de sesia , el noveno y déciino á la de nona, el undécimo y duodécimo á la de visperas, el décimo tercero y décimo cuarto á la de complelas, luego suel ve á cmpezar, y así sucesivamente.