Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/372

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
366
siglo xiii.

Deus Pare, Fill, Deus espirat,
De qui es Sancta Trinitat,
Tracte com fóssen demostrat,
Deus Fill del cèl es devellat,
De una Verge es estat nat,
Deu é hòme, Christ appellat.

Lo mon era en dampnació,
Morí per dar salvació
Jesus, per qui'l mon creat fó;
Jesus pujá al cèl sobre el trò,
Venrá á jutjar lo mal é 'l bò;
No valrán plors querre perdó.

Novell saber hay atrobat,
Pot n' hòm coneixer veritat,
E destruir la falsetat;
Sarrahins serán batejat,
Tartres, jueus é mant errat,
Per lo saber que Deus m' ha dat.

Pres hay la crotz, tramet amors
A la Dòna de peccadors
Que d' élla m' apòrt gran soccors;
Mon còr está casa d'amors,
E mos uyls fontanyes de plors;
Entre gaug estaig é dolors.

Son hòm veyll, paubre, menyspreat;
No hay ajuda d' home nat,
E hay tròp gran fayt emperat;
Gran res hay del mon cercat,
Mant bòn eximpli hay donat,
Pauch son conegut é amat.

Vull morir en pelech d' amor;
Per esser gran no 'n hay pahor
De mal príncep ne mal pastor;
Tots jorns consir la deshonor
Que fan á Deu li gran senyor,
Qui meten lo mon en error.