Pàgina:Obras rimadas de Ramon Lull (1859).pdf/394

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
388
siglo xiii.

E ço mateix pòts consirar
 De granea ab magnificar,
Magnificant, magnificat,
 Que son distincts per Trinitat,
Per natura et naturar;
 E ço mateix es d' eternar,
De eternant et eternat,
 E de cascuna dignitat;
Car cascuna natura há
 Perque no sia ociosá
E que 'n sí haja concordar,
 Ab que 's luny á contrariar;
E haja 'n si començament,
 Mijá é fi, tot egualment,
Eternament et infinida,
 Sens qui no pòt esser complida.
Havémte donchs mostrat tot clar
 Com Deus ha en sí naturar,
De naturant et naturat
 Per cascuna proprietat;
Per tal natura l' hòm enten (1)
 Que Deus ha en sí complimen
Per naturant et naturat,
 Naturar en eternitat,
Et en totes ses dignitats
 Sens que ociós fóre 'stats
Eternalment et infinida,
 E no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,
 Pus hi fós ociositats.

III.

de la terça figura.

Porás per la terça figura
 Parlar de Deu, et ab mesura
Egual de cada dignitat,
 Segons que n' es significat
Cascun en l' autra assajada