Ornadas lo teu dictats,
E propria qualitat
Fá estar pus béll dictat,
Que no fá appropriada;
E guarda temps et vegada
Ab que paraula es ornada,
Ço 's diu al temps qui 's cové,
Car ab éll sorn es manté
El loch hon tú parlarás;
Cells per qui oit serás,
Guarda lur condició,
E segons élls fé le sermó.
E segons ço cáu en grat,
Car sermó pauch es preat
Con no 's entés ni volgut,
E tant hom diu es perdut:
Emperò 'l gran ornament
Del parlar mudá 'l talent
Dels oents, pe 'l béll parlar,
Ayço que vòls acabar,
Acordant ton béll dictat
Ab cascun per voluntat
De tú et li ausidor,
E faças força major
En haver mòu en parlar,
Car sens mòu no pòts ornar
Ton parlar, et lo ab que
Ab que béll parlament vé,
Es materia en parlar;
Car sens éll no 's pòt formar
Ni abellir á la gent.
Vet, donchs, lo discurriment
De las reglas en parlar
Ab lo qual lo pòts ornar.
III.
de la terça distincció.
Ab las diffinicions
Embellirás tos sermons,
