Pàgina:Obres complertes de Jacinto Verdaguer - Vol. VII (1908).djvu/221

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

JACINTO VERDAGUER 223

La vetlla era llarga, llarga, y, ¡ay! sense foch a la llar, com una riera amarga costosa era de passar.

Del matí a la primera hora lo tabernacle s'obrí,

y hi floría una altra aurora, com altra al cel non florí.

Vegí, Amor, la vostra cara. ¡Que hermosa era y resplendent! ¡Oh! ¿Per què hi sortía encara lo sol lleig al orient?

25 Octubre 1899.