Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
JACINTO VERDAGUER 223
La vetlla era llarga, llarga, y, ¡ay! sense foch a la llar, com una riera amarga costosa era de passar.
Del matí a la primera hora lo tabernacle s'obrí,
y hi floría una altra aurora, com altra al cel non florí.
Vegí, Amor, la vostra cara. ¡Que hermosa era y resplendent! ¡Oh! ¿Per què hi sortía encara lo sol lleig al orient?
25 Octubre 1899.
