Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


se t'ha volgut obrir
i no la porta del sorrut veí?

¿Quin provident instint, enmig del tràmpol,
et menava, de lluny, al meu casal
perquè, malmès i empolsegat, oh, pàmpol!,
encar trobessis una mà lleial,
una mà que et donés acolliment
com a un captaire perseguit pel vent?

Oh, esfereïda fulla volandera!
Reposa ja; finida és ta carrera.
Que a mi vinguessis ha volgut l'atzar;
de mi no temis que el meu cor s'enugi;
lluny de tot dany et faré viure encar
i, hoste novell, des d'ara ton refugi
serà la meva llar.