Aquesta pàgina ha estat revisada.
148
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
Mes, tot allò que el fat desaparella,
allò que és allunyat als ulls del món,
en el regne dels somnis s'aparella
per un art subtilíssim i pregon.
I, vet ací com, a desgrat dels dies
i de tot el que ens pugui separar,
en el meu somni anit apareixies,
oh, pretèrita amor sense demà!
No t'ha calgut encendre un flam, com Hero,
perquè el freu travessés en fosca nit:
tu has vingut fins a mi sense saber-ho
i un idèntic afany ens ha junyit.
L'amor que, adés, esquiva, em refusares
ara me l'has ofert a plenes mans:
he posseït tos ulls, oh, gemmes clares!,
l'àvida boca, inaccessible abans.
I així, en un món de faula i d'encanteri,
el goig inassolit m'era avinent...
Tot restarà, però, dins el misteri:
ni tu mateixa no n'hauràs esment.
