Aquesta pàgina ha estat revisada.
LES VEUS DE LA NIT (1971)
209
L'àmbit conegut
Si tanco els ulls, és com si fos nit bruna;
si els obro, em sobta la claror del sol
i veig de nou, precisa, cadascuna
de les coses que formen mon redol.
Mes ara, immers dintre la nit, se'm fa
imperceptible el món real que em volta
i res no veig, sinó el parpellejar
dels estels que foraden l'ampla volta.
El tinc davant i em sembla inexistent;
però, si el cerco dins el pensament,
amb els ulls clucs el puc refer. Diria
que és per mi sol que ara existeix, robat
a la nocturna invisibilitat.
A fora és nit, a dintre meu és dia.
