Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/217

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
216
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

Nocturns

Sovint, en mos intèrvals taciturns,
cerco, no pas la música lleugera
sinó, quan ve la nit, els teus Nocturns,
oh, inefable Chopin!, com el qui espera

la companyia d'un amic que es dol
dels mateixos destrets i s'hi confia,
que el dolor compartit sembla que sia
més passador que si l'endura un sol.

I m'ha semblat que no eren realment
les notes musicals, tan expressives,
les que em parlaven del teu cor sofrent:

eren paraules càlides i vives
que jo escoltava commogut, talment
com si et tingués al meu costat, present.