Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/227

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Fosca nit

Tan fosca, que ha esborrat totes les coses,
les formes, els camins, l'estel llunyà
i els vius colors de tantes flors descloses
que són joia dels ulls en dia clar.

Colors perduts en el no-res. ¿On són
el blau, el verd, el groc? ¿On, la impol·luta
blancor de les neus altes? Ara el món
té un únic to, que és la negror absoluta.

Amb quin deler cada color abolit
espera que s'acabi prest la nit
que en obscura tristesa el submergia!

I torna el sol, benigne, i, al seu toc,
tots els colors —el verd, el blau, el groc...—
reneixen a la llum i a l'alegria.