Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
24
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

El casalot

Enmig del bosc hi ha un casalot desert.
Les heures hi pasturen; el lluert
 s'enfonya entre la runa.
De quants vivents fou aixopluc antany?
A pluja i vent ara és obert tot l'any
 sota el sol i la lluna.

Creix, entorn seu, un aspre esbarzerar.
Mon peu s'atura, com tement d'entrar,
 davant la inútil porta.
—¿Quan fou —m'he dit— son fumerol darrer?
I m'afiguro el viure que hi va fer
 la gent que avui és morta.

A la finestra veig un test, encar.
Quina mà jove, cada cap-al-tard,
 sol·lícita el regava?
Oh, com em dol de no haver nat llavors;
de no saber quines divines flors
 aquella mà estimava!

Ara diria: —Déu us guard!— el ca
desenfurint amb precavuda mà
 que amenaça i que prega.
I sortiria, bella en son esclat,
una minyona rossa com el blat
 a l'hora de la sega.

Amb gest lleial m'acollirien tost;
em brindarien el pa bru i el most
 que inspira nou coratge;
i parlaríem dels esplets, del mas,
de les vinyes ubèrrimes —ai las!,
 avui ferest boscatge.

Feliç mon cor del franc acolliment,
diria adéu a aquella bona gent
 (fóra ja mitja tarda)...