Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/250

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


La gran mercè

Heu vingut de no sé on
i no sé qui sou, bon home.
Quan la porta us han obert
jo m'he dit: —Deu ésser un pobre!—
Heu deixat un grapat d'or,
—flor de ginesta olorosa—
i us han donat, pel treball,
una moneda de coure.
M'heu portat l'encís del camp
amb un sol obrir de porta,
l'amplitud dels grans espais
i la tija que tremola,
en un petit manat d'or
que tota la casa m'omple.
Que pobre jo m'he sentit!
Quina gran mercè, la vostra!