Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/259

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Noces d'or sacerdotals

A Mn. Josep M.a Esteve i Ribot, rector que
fou de Sant Esteve de Castellar, en les
seves Noces d'Or sacerdotals.

Heu vist passar vint-i-einc anys, i vós
resteu encara al vostre lloc, i encara
sou el mateix; els dies moridors
marquen, només, un solc en vostra cara.

Heu vist passar, incansables, com un flum,
hores i hores, dies i més dies,
hores tranquil·les, d'ordenat costum,
hores amargues, tràgiques, impies.

Heu vist fets grans els nadalons d'ahir;
heu beneït llurs noces i fillades;
heu vist anar-se'n pel mateix camí
els que han jaquit llurs terrenals estades.

I heu conservat l'íntim tresor igual
—virtut austera, clara saviesa—,
aquell tresor que el temps respecta i val
més que els honors i la inconstant riquesa.

Així la terra veu avui florir
les flors que, abans de poc, seran marcides
i ella resta, per dintre, com ahir,
penyora certa de novelles vides.

Vós sou, enmig de la diversa gent
i en el rodar dels dies, variable,
la roca ferma enmig de la corrent;
allò que és permanent i és immutable.