Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/273

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


I és sola en aquells cims: cabres i ovelles
són els únics amics amb qui es complau,
i té per espectacle les estrelles,
les solituds ferestes, el cel blau.

Porta en el cor la pau dels grans paisatges;
porta en els ulls la llum del firmament;
porta en la pell, colrada pels oratges,
els besos repetits del sol i el vent.

Fruita grenyal, la casta pubescència,
amb dits suaus, son cos arrodoneix;
i al bell fons del seu cor viu, en potència,
un sentiment que encara no coneix...

I jo, que no l'he vista mai encara,
i no sé bé si alena, ni en quin lloc,
somnio aquesta verge oculta i rara
i ella no ho sap, ni ho sabrà mai tampoc.