Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/286

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
DISPERSES
285
 



La rima

I acuden les paraules una a una,
atretes per l’imant del pensament,
i així neixen els versos, fàcilment,
llevat de quan, a mig camí, tot d’una,

el pensament s’encalla; el mot precís
no ve; la rima no és del tot exacta.
Porfidiós, frenètic, indecís,
lluita el Poeta fins al punt que, a l’acte

—oh, esclat de llum que la foscor aclareix!—,
com un premi dels déus, el mot davalla
miraculosament i li ofereix

de tots els versos el més bell. Llavors,
diu el Poeta: —Beneït esforç
que m’ha valgut la màgica troballa!