Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/298

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


El record

Com una ombra fidel que m'acompanya,
pertot el seu record em persegueix
i sento, a voltes, una veu estranya
que, previsora i cauta, m'adverteix:

—No et fiïs de les plantes margeneres;
abans no en cullis cap, mira-t'hi bé,
que al costat de les herbes remeieres
hi ha, sovint, punxadís, un esbarzer.—

No vull saber-ho i faig el meu camí
sota el dit invisible del destí,
insegur del futur inescrutable.

Torna la veu: —Oh, amic!, prepara el cor,
car temo que la llei d'aquest record
és d'anar endins i fer-se inextirpable.