Aquesta pàgina ha estat revisada.
El record
Com una ombra fidel que m'acompanya,
pertot el seu record em persegueix
i sento, a voltes, una veu estranya
que, previsora i cauta, m'adverteix:
—No et fiïs de les plantes margeneres;
abans no en cullis cap, mira-t'hi bé,
que al costat de les herbes remeieres
hi ha, sovint, punxadís, un esbarzer.—
No vull saber-ho i faig el meu camí
sota el dit invisible del destí,
insegur del futur inescrutable.
Torna la veu: —Oh, amic!, prepara el cor,
car temo que la llei d'aquest record
és d'anar endins i fer-se inextirpable.
