Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/312

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


El rapte

En ma llar jo vivia com un vell patriarca
que el pes no conegués, feixuc, de la dissort:
l'esposa, els fills, els néts eren mon ric tresor.
Però avui, invisible als nostres ulls, la Parca

hi entrava com un lladre abans de fer-se dia
—cauta, perquè cap hoste son pas no despertés—
i, ràpida, s'enduia, ai las!, per sempre més,
la que em fou dolça amor i fidel companyia.

Ara tot el que em resta no em pot aconhortar
del buit que al meu entorn deixa la seva absència;
ara serà record el que adés fou presència

i trist enyor allò que ja no tornarà.
Ara el plany del poeta m'escau de repetir:
També jo he vist anar-se'n la millor part de mi.