Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/319

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Era el mil cin-cents noranta,
matí del Divendres Sant,
—quan tot arbre i tota planta
es redreça verdejant—,
que la fusta era animada
d'una estranya tremolor.
 Adorem...

Com la rosa sangonenta,
plena del rou de la nit,
una suor freda i lenta
mullava el cos dolorit
i de sang era emporprada
cada nafra del Senyor.
 Adorem...

Això fou el que vegérem
amb ulls plens d'astorament,
dues dones que vingueren
a visitar el Monument
quan, la imatge havent besada,
seguien fent oració.
 Adorem...

Contemplaven l'espectacle
amb esguard mig indecís:
¿era talment un miracle
o un miratge fonedís?
Si una altra dona era entrada
feia un crit d'admiració.
 Adorem...

—Miracle, miracle! —deia
llur veu, dintre la ciutat...
1 davant la Imatge queia
tot el poble agenollat,
clamant amb veu contorbada
—Misericòrdia, Senyor!—
 Adorem...