de les lluites de Pafos una llarga Iliada;
i si, dels meus propòsits el vol s'és acalat,
no per això la lira d'Homer han refusat,
sinó que, despullant-la de les cordes guerreres,
les meves mans hi deixen les cordes menys severes
que cantaren Helena, les gaies roberies
i l'astruga Corciris, amiga de follies.
Mes cançons a Camil·la han estat atraients.
Feliç aquell qui té les Muses complaents,
car elles li recapten i obtenen el favor
de la beutat novella que l'ha ferit d'amor.
Ahir, entre mos braços, sos llavis de rosella
murmuraven uns versos dels molts que he fet per ella,
i sa boca, a l'instant que l'anava a jaquir,
—Tos versos —féu—, són dolços, deixa-me'ls repetir!
Oh, Abel, com a Camil·la Virgili hagués cantat
si ella amb sa dolça veu així li hagués parlat!
No hauria pas cercat el llor dalt l'Helicó
ni el glavi audaç d'Enees hauria occit Didó.
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/380
Aquesta pàgina ha estat revisada.
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
379
