Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/388

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
387
 

d'un encens lliure i pur oferir les carícies,
car sols així hom dorm tranquil, i sols així
davant son propi cor no s'ha d'avergonyir.
Si la sort enemiga m'assetja i em desola,
ploro un instant, mes prompte la tristesa s'envola,
puix que les arts, als cors que en fan llur nodriment,
de tots els mals hi aboquen l'oblit indiferent.
Les delícies de l'art han nodrit ma jovença.
Tantost, seguint les vores del riu, la meva pensa
confiava al paper, sense esforç, simplement,
mos rims, fills de l'amor i de l'isolament,
com de mos cars pinzells les insegures proves
amb nous colors cercaven arreu belleses noves...
Oh, Belles Arts! Del viure vosaltres sou l'encís.
Esborra el més ombriu enuig vostre somrís,
oh, amigues veritables, amants sempre propícies
que a l'or mai no heu venut l'amor i les carícies.
Oh, Belles Arts magnànimes! Els vostres protegits
solen mostrar-se als vostres favors desagraïts.
Mes jo no he compartit llur feina vergonyosa:
al front dels elegits per la sort capriciosa
els vostres llors insignes jamai no he doblegat:
jo he respectat els dons que vosaltres m'heu dat.
Jo no vull pas, a canvi de lloances servils,
mercadejar amb vosaltres cercant almoines vils,
ni arreu, de mes estrofes ambiciós lector,
fer que trobin plaent mon estre adulador.
Abel, oh, jove Abel! Trudaine i son germà!
Oh, velles amistats del meu temps jovençà,
quan tots quatre, callats, a aquell mestre inclement
oferíem la mà disposta al puniment.
Oh, el meu germà, i Lebrun, i les Muses galanes;
i de Pange, que, volent-les, deixà les nou germanes!
Vet aquí tot l'estol que, en venir les vesprades,
els meus versos em feia llegir tantes vegades,
l'orella atent, amiga i alhora rigorosa.
Oh, si pogués reveure-us i en la vostra amorosa
companyia restar, quan rera el meu esguard,
mon pas hagués seguit mil terres, a l'atzar,
cercant les novetats que alegren el viatge,