Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/396

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Deixo pels enemics les amants apacibles.
Jo vull la brega, i, sia quin sia mon destí
veient uns ulls tan bells irritats contra mi,
plau-me de provocar les mutuals alarmes,
i vull plorar, i vull veure coberts sos ulls de llarmes;
i refusar un ultratge, desfer una acusació
i sempre perdonar, i demanar perdó.

Mes quin brogit, amics! Són les veus de l'orgia.
Entrem. Oh, quina nit de joia i de follia!
Els braços d'ells cenyeixen el si de les beutats
i els bells tresors, defesos en va, són profanats.
Oh, el diví encant sollat per l'obscena requesta!
Bé cal, bé, que del Sena, als crits de nostra festa,
al lluny l'onda ressoni, brillant del nostre esclat;
bé cal que dins son llit el marxant, desvetllat,
als nostres crits l'orella gelosament desclosa,
redobli les carícies i els besos a l'esposa.