Cementiri rural
Entorn del cementiri petit, entotsolat,
s'han animat les vinyes, exuberants i belles.
Riures i cants s'aixequen dins l'aire assolellat
i tomben els raïms, madurs, dins les cistelles.
Pel caminet que munta del poble escotorit
hi ha un gai picaroleig que omple tot el paisatge.
I canten les perdius, enllà, dins el boscatge,
fugint, atarantades, del desusat brogit.
I el cementiri enmig de tot, com si no hi fos!...
Mon seny, però, n'escolta la veritat suprema:
ell diu com els qui cullen, avui, el fruit sucós
demà, a llur torn, seran de la mort la verema;
com tots vénen un dia dins seu a reposar
els qui, distrets, laboren la terra aspra i antiga;
com ell és el repòs enmig de la fadiga
i com tots els camins menen al seu llindar.
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
41
