Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/440

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
439
 

Al cim

Josephin Soulary (1815-1890)

He coronat, per fi, la muntanya feresta.
No hi ha, però, més lluny, un horitzó més bell?
Molt més enlaire vola l'ocell damunt ma testa!
I encara jo voldria sobrepassar l'ocell.

Per més amunt que es perdi l'ocell, que el blau conquesta,
mai per 'xò no s'oblida de l'arbre on té el niu ell.
I com més petja l'home la terra que detesta
més els seus ulls s'aixequen vers un atzur novell.

¿Quant d'infinit em resta encara descobrir
per abastar l'objecte que em tempta i fuig de mi?
—Poeta, com l'ocell acala ton esguard!

Ço que tu cerques lluny és en el bri més lleu:
car —imant que rebutja i atrau alhora— Déu
si fos sols allà dalt no seria en cap part.