Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/445

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.
444
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
 

L'habitud

Sully Prudhomme (1839-1907)


És l'habitud una estrangera
que pren el lloc a la raó;
és una vella mainadera
que se'ns instal·la a la maisó.

Ella és humil, fidel, discreta,
i sap molt bé tots els racons;
d'ella tan sols està distreta,
no de ses mil obligacions.

Dels nostres peus és guiadora;
coneix molt bé nostre camí;
allà on anem ella no ignora
i ens va dient, baix: —Per aquí.—

I així ens performa amb la constància
d'un gest segur, sempre indistint;
és el seu ull la vigilància
i amb el seu bes ens va adormint.

Ai, l'imprudent que s'abandona
al seu domeny, massa fiat!
És una vella monotona
que adorm la jove llibertat.

I tots aquells que, amb faç obscura,
s'ha anat fent seus, pausadament,
homes seran per la figura;
coses seran pel moviment.