Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/447

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
446
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
 

El vas trencat

Sully Prudhomme (1839-1907)

El vas on mor aquesta rosa
per un ventall ha estat colpit;
el cop, per sort, és poca cosa
i ni una queixa l'ha traït.

Mes la lleugera feridura
s'ha anat obrint de jorn en jorn,
lenta, invisible, prò segura,
cenyint el vas tot a l'entorn.

Poc a poc l'aigua s'escorria;
la flor, sedenta, s'ha esllanguit.
Ningú no ho veu; ningú ho diria...
No el toqueu pas, el vas ferit!

La mà estimada, en apartar-se,
sovint el cor també ens fereix
i ell sol acaba de trencar-se;
la flor d'amor s'hi decandeix.

I bé que el món no l'endevina,
ell sent com creix al fons del pit
la feridura fonda i fina...
No el toqueu pas, el cor ferit!