Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/450

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
449
 

La llegenda del cabrer

Jean Aicard (1848-?)

Com per' ells a l'hostal hostatge no hi havia
Maria i Sant Josep avui s'han recollit
dins una pobra establa per a passar la nit,
i allà Jesús és nat de la Verge Maria.

A penes és nascut, que els pastors de l'entorn,
que guarden llurs ramats en nits sense temperi,
uns àngels lluminosos revelen el misteri.
I molts són en camí que encar no apunta el jorn.

Porten al dolç Infant —jagut damunt la palla
entre l'ase i el bou, que bleixen dolçament—
anyells, formatge, llet i mel aurifluent:
tots els humils presents del pobre que treballa.

I diu l'últim vingut: —-Só pobre. No tinc més
que el flabiol de canya penjat a ma cintura.
El faig sonar de nits, quan mon ramat pastura,
i ara hi faria un cant, si el bon Jesús volgués.—

Maria diu que sí, joiosa dins son vel...
Mes, entren aleshores tres reis dins l'establia
per a adorar Jesús. Són d'Orient. La via
els ha signat, per entre la nit, un blanc estel.

Constel·la l'or fulgent son mantell blau, sagnant,
sagnant, blau i fulgent com el cel a l'aurora.
Cadascun d'ells, postrat davant Jesús, l'adora;
i ofrenen or, encens i mirra al Déu Infant.

Embadalit, com tots, d'aquella gent tan rica,
immòbil, el cabrer roman en un racó.
La Verge diu: —,-No sou pas massa lluny, pastor,
per veure bé l'Infant, tocant vostra musica?—