Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/456

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
455
 

Els pasturatges

Francis Jammes (1868-1938)

Els pasturatges són espessos vora l'aigua.
Els blats són ajaguts de la pluja passada;
les fulles de les ribes són verdes, són molt verdes,
però els saules són d'un lleuger color de cendra.
Dels fencs ara les tiges resten, com bucs, dreçades.
Són les vessants molt dolces, com acariciades...
Poeta amic, tot fóra molt dolç sense el dolor
que ens treu enfora totes les dolceses del cor.
Jo crec que és endebades voler-lo defugir:
la vespa no abandona les prades, mon amic.
Deixem passar la vida; deixem les vaques negres
pasturar en els mateixos tocoms on van a beure.
Planyem a tots aquells que penen lentament,
tots aquells que a nosaltres són iguals —certament
tots ho són, descomptant els orfes de talent—.
No hi ha més diferència; però és molt important.
Una consolació val un amor fragant
i és com una maduixa vora d'un vell torrent.