II
Fa calor. Els camps de blat són tots plens de flors roges...
Ajeu-t'hi ben endintre dels blats; dóna'm ta boca.
Les mosques blaves brunzen arran de prada: —Escoltes?
I
La terra és calda. ¿Sents allà baix les cigales
prop del vell mur on s'obren les roses de Bengala,
sobre l'escorça blanca i rugosa dels plàtans?
II
La veritat és nua; posa't nua també.
Cruixiran les espigues sota el teu cos enterc
per la força novella d'amor que l'emblanqueix.
I
No goso, i jo voldria ésser nua aquest vespre.
Però tu em tocaries i en tindria temença.
Seria tota blanca dins la nit tota negra.
II
Els gaigs criden per dintre del bosc, perquè s'estimen.
Els lluents capricornis s'arrapen a l'alzina.
Les abelles ajunten el vol, amorosides.
I
Pren-me en tos braços, doncs. Jo no puc sinó amar.
Ma carn es torna aire, i foc, i llum, o amant,
i el vull, com l'heura a l'arbre, ben fort entrelligar.
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/459
Aquesta pàgina ha estat revisada.
458
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
