Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
82
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

Mes, ¿quin atzar avui, quin sortilegi
ve a renovar en mon cor la recordança
de les vides pretèrites, que havia
mig oblidat darrerament, tal volta,
més que no perquè el temps me les allunyi,
perquè en ma llar ja no estic sol? És que ara,
en el repòs d'aquesta nit, tot d'una,
interrompent mon somnieig erràtic,
un plor d'infant trencava el greu silenci
i, al so d'aquesta veu, es deixondien,
dins el meu cor, profundes ressonàncies.
Ella em diu com les coses es trasmuden
al nostre entorn; com amb els anys la vida
es renovella en cada llar: els pares
se'n van; el fill cerca muller, i, un dia,
—oh, com el temps ràpidament s'escorre!—
el ploricó del nét ve a recordar-li
totes aquestes coses tan sabudes.
I, al conjur d'aquest plor (car un brevíssim
instant sovint tot un passat desvela),
el pensament furguinyador hi retroba
les vivències més íntimes. Calia
aquest plorar d'avui perquè jo evoqui
el jorn llunyà que en el nocturn silenci
el meu plor de nounat també escoltava
un cor despert, on tendrament s'obrien
les flors incertes dels millors auguris.

Com ell llavors, jo sento avui la joia
de saber quina bella companyia
em fan els cors que vora meu bateguen;
quin sentiment d'eternitat em donen
—per damunt d'aquesta hora fugissera—
aquestes vides amb què Déu poblava
la meva casa, massa buida un dia.

Mercès, Senyor, que heu disposat tals coses!