Aquesta pàgina ha estat validada.
84
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
II
Oh, aquella nit que talment vindrà,
aquella única nit sense sortida!
Cloure per sempre els ulls i, de seguida
la tenebra, el no-res... Però, ¿no hi ha,
en un regne més alt, un despertar
a un nou dia més bell, a una altra vida,
quan ací baix ens sembla que és finida
al bell punt que deixem de respirar?
Dins la mísera larva on és reclosa
la crisàlide espera. I Vós, Senyor,
Vós m'heu promès aquesta dolça cosa
que em defensa de creure'm moridor:
—Rera la nit del cos ve un altre dia:
el dia etern que l'ànima somnia.
