L'any 1920 es casa amb Teresa Ventura i Avellaneda, tretze anys més jove que ell, a la Salut, de Sabadell. Amb Teresa Ventura havia de tenir quatre fills —dels quals en sobreviuran tres. En els anys vint, l'eclosió del famós Grup de Sabadell devia incomodar Arús, que no podia comprendre l'humor satíric i corrosiu del seus companys més joves. Després de la publicació d'El dolç repòs, l'any 1927, Arús desapareix pràcticament del món literari en què tan actiu s'havia mostrat, i només sembla sobreviure en l'àmbit dels Jocs Florals. Malgrat tot, la seva obra poètica no s'atura, i a primers de 1936 apareix la que ha estat considerada unànimement com la seva obra mestra: Les absències. El seu tarannà conservador, que s'ha anat accentuant amb la puixança de l'esquerra, li fa viure moments difícils i anguniosos durant els anys trenta, i en particular durant la guerra, que passa a Castellar. Finalment, durant la contesa es mostra esperançat per les promeses de pau i de justícia del general Franco, encara que sigui a costa de la destrucció d'aquell ideal d'una Catalunya lliure i culta que ell mateix havia defensat fins feia poc.
Després de la guerra s'instal·la definitivament a Castellar, on es guanya la vida amb una cartera d'assegurances. L'any 1947, amb la reedició de Llibre d'amor, Arús toma a les llibreries, encara que no amb un títol nou. Però uns pocs anys més tard, durant el decenni dels cinquanta, reprèn les publicacions d'assaig i de poesia, si bé a un ritme inferior al dels seus primers anys d'activitat literària. Semblava que la seva dedicació a les lletres recupera una certa «normalitat». Amb això, el creixement econòmic de l'Europa de la postguerra començava a repercutir d'una manera determinant en la vida del poeta; per dir-ho en paraules de Joan Oliver, els camps i les vinyes dels Fusterencs —sobrenom amb què els castellarencs coneixien la família Arús— en lloc de vendre's o comprar-se per quarteres passaren a vendre's o comprar-se per metres o pams quadrats. Aquest fet providencial permeté al nostre poeta d'alliberar-se de la seva llarga servitud i li assegurà una vellesa folgada, que tenia ben merescuda.[1]
- ↑ Joan Oliver, Records anecdòtics de Joan Arús, «Quadern de les arts i de les lletres», Sabadell, 1982, n. 29, p. 147.
