Aquesta pàgina ha estat validada.
130
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
Cançoneta
Jo voldria saber dir
l'apacible meravella
d'aquesta amiga novella
d'ahir.
Jo voldria dir l'encant
que d'ella tota irradia
i fer, de sa poesia,
un cant.
Un cant alat i sonor
que sigués glossa i lloança
i una mica d'esperança
d'amor.
Que digués dels seus ulls clars,
de la llum que els enllumena;
de com és bella i serena
sa faç.
De com tomba en agombol
dels seus cabells la cascada
sobre l'espatlla, abillada
de dol.
Rimaria bellament
l'esveltesa de sa imatge,
(com de santa de vidratge
talment).
I li diria al meu cant:
—Vola vers ella...— Mes ara
no té prou ales, i encara
roman.