Aquesta pàgina ha estat validada.
SONETS (1915)
149
II
Nadal: ets un perfum remot de flors musties
que entra per la finestra del nostre temps senil;
passes per nostres vides eixutes i desnies
la recordança d'or del nostre dolç Abril.
¿Per què, quan les flors nostres cantaven ufanies,
les percudí una rauxa desconeguda i vil
i s'endugué l'aroma d'aquella edat gentil:
simplicitat, candor, serenes alegries,
somnis de meravella, pacífica inquietud?
¿Per què no serva l'ànima la vella joventut
i hem de mirar l'exil de les bondats primeres,
igual, igual que un arbre batut per la tardor
que veu ses mortes fulles al vent i sap que no
retornaran per ell les noves primaveres?
