Aquesta pàgina ha estat validada.
Les flors i la donzella
De la darrera nit es mostren ara
tristes les flors, i mústigues, al sol;
no les deixonda sa rialla clara
ni de l'ocell, que matineja, el vol.
Però tu hi vas, i l'aigua regalada
damunt les flors vessa ton braç tot nu;
i es dreça cada flor, reviscolada,
més que del doll, d'haver-te vist a tu.
