Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/268

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La vanitat de la donzella

Com la flor del perfum, ets generosa
del teu encís, donzella.
O, generositat ambiciosa
que es satisfà només que et diguin bella!

A cada amic fas gest de complacència,
sinó per llei d'amor
per tal que et faci reverència
i et sigui un nou festejador.

La vanitat et té malavesada:
si qualque amic el galanteig defuig
i et mira indiferent, ets aïrada
i damunt d'ell va ton enuig.

Ben altrament ton cor deuria
sentir, si el teu amic ja té
en una altra que tu la seva aimia
i el seu amor sap conservar tan bé.

Car si un amant et vol un dia, sola,
i n’ets gelosa, del mateix voler,
el seu amor voldràs sencer
com una flor que no ha perdut corol·la.