Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/289

Ara que sóc alliberat d'amor

Ara que sóc alliberat d'amor
i és lluny Paimia
al meu entorn sento una gran buidor
que el cor penetra de malenconia.

Sóc com aquell qui, sol en el camí,
la nit entrada,
reviu la clara joia del matí
i és consirós perquè la sap passada.

Joia diversa de la llibertat,
joia fictícia:
t'ets diluïda en la diversitat,
massa lleugera per deixar resquícia.

Bé m'has estat, durant el jorn, plaent,
oh, alliberança,
d'aquell amor d'un altre temps absent,
del qual perdia fins la recordança.

Per 'xó cantava, lliure de passió,
manta donzella,
i haguí més goig del mateix cant que no
del pac incert que pogués heure d'ella.

Mes ara és l'hora de la solitud;
el jorn moria,
i faig record, i en el capvespre mut
l'amor no hi és a fer-me companyia.

I dic: —¿Què em resta del festeig passat,
en aquesta hora?
Per ser de totes, ara em veig damnat
a la buidor de l'esperit, que plora.—