Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/297

Força del temps

Ara que és tan formosa com ahir
quan sols per ella fou mon pensament
i en la música del meu vers posí,
pel seu encís, mon amorós turment,

en esguardar-la vora meu passar
qualque vegada, amb son amor novell,
roman tranquil mon esperit i clar,
sense enuig d’ella, sense enveja d'ell.

Força del temps, que el nostre món transforma!
Ahir, de veure solament sa faç,
era torbada del meu cor la norma
i en el meu seny era marcat son pas.

Mes, ja el record del temps aquell s’esborra...
No fou amor el meu amor finit?
Foren mos versos versos en la sorra?
Força del temps, que jo no t’he capit!

¿Com fou tan viu aquell amor, si havia
d’ésser esvaït tan fàcilment demà?
No sé si és ver que vaig amar-la un dia
o si és mentida que no l’amo ja.