Vés al contingut

Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
CANÇONS AL VENT (1914)
31
 


Per l’inescrutable camí de la vida,
devers el misteri de lo inconegut,
a l'impuls d'una ànsia d'avançar infinida,
va l'errant poeta de ma joventut.

Les seves sandàlies són empolsegades
prô els seus ulls fulguren d'un fulgor diví,
i entre les mans joves porta amonjoiades
les flors escollides fent el seu camí.

Flors de meravella; policromes flors
que en l'herba dels marges, subtils, s'han desclòs
exhalant aromes suaus de poesia;

flors que ara consagro fervorosament
a la dama ignota del meu pensament,
princesa llunyana de ma fantasia.