Aquesta pàgina ha estat validada.
CANÇONS AL VENT (1914)
31
Per l’inescrutable camí de la vida,
devers el misteri de lo inconegut,
a l'impuls d'una ànsia d'avançar infinida,
va l'errant poeta de ma joventut.
Les seves sandàlies són empolsegades
prô els seus ulls fulguren d'un fulgor diví,
i entre les mans joves porta amonjoiades
les flors escollides fent el seu camí.
Flors de meravella; policromes flors
que en l'herba dels marges, subtils, s'han desclòs
exhalant aromes suaus de poesia;
flors que ara consagro fervorosament
a la dama ignota del meu pensament,
princesa llunyana de ma fantasia.
