Aquesta pàgina ha estat revisada.
III
Oh, Estimada! Jo no sé
de tu res més que no sia
que algun dia et trobaré
i seràs ma companyia
per a seguir aquesta via
que ara segueixo tot sol,
esperonat pel consol
que no és molt lluny aquell dia;
que a tu va el meu pensament
i les meves esperances,
com les alades estances
que ara t’endreço, fervent;
que, en tu pensant, prenc coratge
i se’m fa lleu de seguir
aquest meu pelegrinatge
vers l’incert que ha de venir;
que, pel meu cor visionari,
de ma esperança en el cel
fulgures com un estel
guiant mon pas solitari,
i ets la visió d’un desvari
que em torna Jofre Rudel.
