Aquesta pàgina ha estat revisada.
V
Oh, l'enigma del Destí!
Oh, la vida reposada!
Oh, la meva Enamorada
que és oculta en l’Avenir!
No sé on ets, mes sé que avances
i jo avanço amb pas segur;
no et conec, mes crec en tu
i en tu encenc mes esperances.
I sé que penses en mi,
sense saber-ho, i delires
per trobar-te prop de mi,
car jo sóc aquell per qui
d’amor tothora sospires.
I, mentre sol vaig avant,
jo t'endreço amb veu vibrant
el poema de ma gesta...
Si ets a prop i sents mon cant,
oh Inconeguda, contesta!
