Aquesta pàgina ha estat validada.
494
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
V. El repòs
Ombra suau, frescor d'obaga, encara
no besada pel sol! Vora el camí
veig aquella alba de la font, més clara
tota voltada de verdor de pi.
Duc l'esquirol i una perdiu, caçada
dalt del serrat on finen els vinyars.
M'ha passat com volant la matinada
amb l'escopeta al braç.
Oh, bella recolzada que em convida
a reposar del cansament que duc!
Mon cos s'allarga sobre l'herba humida
—coixí de molsa, capçaler de bruc.
De cara al cel, guaito les fulles blanques
de l'alba gràcil que tremola al vent
i els pins de fines branques
i l'ample atzur turgent.
I —oh, dolça pau!— sota els brancams que es mouen
i fan com un murmuri adormidor,
m'apar sentir, als parpres que es mig clouen,
el bes de la Tardor.
