Vés al contingut

Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/506

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
NOUS POEMES (1924)
505
 


El meu poble

Jo tinc el meu poble com el té tothom.
No cal pas que digui quin és el seu nom;

no cal que les seves virtuts altifiqui
ni les seves gràcies una a una expliqui

—si una muntanyola li fa de capçal
i besa ses plantes un riu immortal—,

perquè arreu hi ha viles i ciutats i pobles
més grans, més formosos, més vells o més nobles,

i també podrien ser cantats com tu
amb versos que fossin com un calc segur.

Quan dic el meu poble ja he dit ta lloança
i perquè t'estimo sense comparança,

que enlloc sentiria ço que sento aquí
on totes les coses em parlen de mi,

on totes les coses em són conegudes
i m'evoquen hores dolçament viscudes,

quan no coneixia més amples confins
que aquestes muntanyes d'alzines i pins.

(Això és el que dóna sentit a eixes coses.)
La vida s'esfulla mateix que les roses

i el temps se n'emporta les fulles —els anys—
com el vent s'emporta les roses dels tanys.

Si jo me n'anava per altres contrades,
lluny d’aquestes velles parets venerades,