Aquesta pàgina ha estat validada.
564
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
La germana
Oh, ma pobra germana! Ta infantesa
fou dolça i clara i riallera ahir
i el teu adveniment féu deixondir
sospirs de joia, onades de tendresa.
Mes ara, ai las!, ta joventut malmesa
és el branc esqueixat a mig florir;
i passa el teu record per dintre mi
deixant una ombra de cruel tristesa.
Víctima inerme d'un fatal conjur,
vagues sense esma per un món absurd;
ets com el nàufrag que l'oneig s'emporta.
I jo —aterrit, atònit, impotent—
veig com t'afones dins l'inconscient
i ja no sé si et ploro viva o morta.
