als polsos, mellor que'l pà (Déu meu, mellor que'l pà!)? Aquest era el vostre somni, i aquesta la inquietut del vostre somni... I tot d'un plegat heu obert els ulls al raig de sol ixent que'ls feria, i heu esclatat en un cant, pobres i rics, xics i grans, amos i mossos, vencedors i vençuts del treball, i heu trobat que en aquest cant tots hi dalieu per igual, i que aquesta germanor del cant era més bona que'l pà, i que l'or, i que totes les riqueses i tots els mandos del món.
Quan un pobre canta, se riu dels rics i de les seves riqueses; i quan un ric canta, sent la seva alegria germana de la del pobre, i li donaria fins la sang. Perquè quan un canta, se sent deslliurat de tota necessitat, de tot temor, i de tota ambició; i es que parla en ell aquella part immortal del nostre ésser que no pot patir fam ni fret, que no pot ser vexada ni oprimida per ningú ni per res del món, ni tampoc té necessitat de cap domini pera estar contenta. Quan la mare canta al fill, baldament sia en un recó de miseria, en aquell recó hi entra un conçol que desafia a qualsevulla angunia. Si un rei cantés en el seu palau, veurieu càure-li la corona de la testa, i anar baixant éll com encantat, grahó per grahó, de la seva altura, fins a confondre-s amorosament amb la multitut del poble, oblidat de tota altra realesa. Els màrtirs de les causes grans, en canvi, per pobres i obscurs que sien, semblen reis quan van cantant a morir, i moren sense sentir-se'n. Perquè hi ha en nosaltres quelcòm més fort que l'egoisme i que la mort, i es el cant de la nostra ànima. De vegades canta sense veu en l'aire. Quan feu de bon grat caritat a un pobre, i les seves benediccions us segueixen com un ròssec, escoltèu-se be: sen-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.
